• prova 2
  •  

Inici

Imprimeix

Expedició Ama Dablam 2016

el .

                                                 

 EXPEDICIÓ AMA DABLAM 2016 - CLUB ALPÍ PALAMÓS

Imprimeix

EL CLUB ALPÍ PALAMÓS CORONA EL CIM DEL CERVÍ! (4478m)

el .

- Constituït l’any 1991, el Club Alpí Palamós celebra el seu 25è aniversari coronant el cim que dóna forma al logotip de l’entitat -

El Matterhorn o Cervino, és sense dubte la muntanya més emblemàtica d’Europa degut a la seva impressionant figura, està també catalogada com una de les més boniques del planeta. Aquesta gran piràmide de roca,  ha estat sempre i segueix essent avui en dia, un dels cims més preuats per alpinistes d’arreu del món.

Per aquest motiu ara fa 25 anys, quan es va constituir el Club Alpí Palamós, es va decidir que el perfil d’aquesta muntanya passaria a ser la imatge i logotip de l’entitat.

Un any abans de constituir-se el Club Alpí Palamós, dos dels que serien els seus fundadors, en Miquel Àngel Romero i en Lluís Ropero van escalar amb èxit fins al cim del Cerví. Des de llavors hi ha hagut diversos intents però hem hagut d’esperar fins aquest passat 25 d’agost de 2016,  a que la cordada de tres formada per en  Jesús Correa,  en Lluís Martí i la Violeta León, arribessin  fins la mítica creu que corona aquest meravellós cim.

Per vies diferents:

L’any 1990 es va fer per la via Hornli de la vessant Suïssa i aquest any s’ha fet per la via Leone de la vesant Italiana. La diferència bàsica rau en la major verticalitat de la via Leone que fa sobretot més complicada la baixada del cim. Per aquesta raó molts alpinistes que pugen per la Leone, després fan la baixada per la Hornli (Suïssa) però el fet de que la cordada palamosina pugés i baixés per la Leone els va alliberar també el camí de tornada, sense trobar pràcticament ningú durant la baixada.

Com sempre recordem, una muntanya no s’ha completat amb èxit fins que la hem baixat, i en aquesta en concret, la baixada requereix una especial concentració i podríem dir que és tant o més tècnica que la pujada.

Per la seva posició, història, bellesa i dificultat tècnica, es tracta d’una escalada que podríem definir com a complexa i compromesa, en una de les muntanyes més boniques del planeta.

Hi ha muntanyes que per diferents factors, segueixen despertant el mateix interès anys després de les seves primers ascensions. El Cerví és una d’aquestes. Tot i que no s’escala com en els seus inicis i que el Club Alpí Itialià i Suís l’han equipat amb algunes maromes (corda gruixuda per superar trams de parets verticals o desplomades), o cadenes, manté intacte el seu estatus. No en va, segueix tenint la taxa d'accidentalitat més alta de qualsevol pic dels Alps.

Estratègia:

Tot i que hi ha molts factors que s’escapen del control humà, els tres companys del Club Alpí han treballat de valent per assegurar-se’n de tenir opcions de fer el cim. Una bona preparació física i anar molt coordinats amb les maniobres d’ascensió, han estat claus. Altres factors com la meteorologia s’escapen del nostre abast, però en aquesta ocasió tot ha anat de cares, i s’han trobat amb un temps immillorable, punt que ha estat força condicionant per a contribuir en l’èxit de l’ascensió.

Aclimatació:

En Jesús, en Lluís i la Violeta, estan immersos en una exigent preparació per encarar un repte majúscul aquest proper 7 d’octubre, moment en el qual sortiran cap a Nepal a intentar coronar l’anomenat Cerví de l’Himàlaia, el majestuós Ama Dablam de 6856m.

Per aquest motiu acaben de passar una setmana als Alps entrenant en alçada i durant aquests dies han pogut fer fins a 8 cims de més de 4mil metres, entre ells el Cerví.

Detalls de l’ascensió:

El passat dimecres 24 d’agost es van llevar d’un càmping on estaven allotjats a la Vall d’Aosta amb l’objectiu de pujar fins al Refugi de Carrel a 3800m.

Cal tenir en compte que venien del Massís del Monte Rosa on havien fet un bon grapat de quatre mils, entre ells el Zumsteinpitze de 4469m i havien passat dues nits en alçada, incloent una nit al refugi més alt d’Europa, la Capanna Margherita a 4455m.

Això sense dubte va contribuir a que ja arribessin aclimatats a l’intent del Cerví i els va permetre pujar al refugi de Carrel ràpidament, amb una sensació molt positiva i sense ni rastre de cansament acumulat. Des de Carrel, dijous 25 a les 5 de la matinada començarien la jornada d’atac al cim. A les 8h ja havien arribat al Pic Tyndal. Des d’allà van perdre força temps degut a que certs passos són autèntics embuts i creen taps amb altres cordades, però de forma respectuosa, avançant-ne algunes de considerablement més lentes que ells i esperant-se amb les altres... a les 11.30h ja estaven al cim. Ho havien aconseguit.

Un cop feta la foto de rigor,  calia tornar al refugi de Carrel.  Sense baixar la concentració això sí, començava una llarga sèrie de ràpels i desgrimpades molt aèries i delicades. Quasi 7h més tard arribaven al refugi i l’endemà amb calma baixarien de nou a Cervinia per encarar el retorn a Palamós.

 

 

Imprimeix

XII GALA DE L’ESPORT PALAMOSÍ – JANET PUIGRROS

el .

XII GALA DE L’ESPORT PALAMOSÍ – ESPORTITSTES

 

Janet Puiggròs guardonada a la 12ª Gala de l'Esport Palamosí, en reconeixement a tota la seva trajectòria esportiva.


 

 Sobre dues rodes, pels camins i corriols de la vida.

La Janet va córrer la seva primera cursa en la modalitat “rally” de btt a Sant Feliu de Guíxols, quan  tenia 19 anys. Portava un any escàs sobre la bicicleta però la satisfacció i el benestar que li generaven les sortides matinals, van fer que amb una colla d’amics ho convertissin en una activitat fixa de pràcticament cada cap de setmana, mirant de conquerir els petits cims del nostre territori. Aquests varen ser els seus inicis.

De seguida, aquella sensació de benestar va enganxar-la a sortir cada cop més regularment, i va voler provar amb les curses. El primer any es va presentar als campionats provincials. L’ any següent ho faria als autonòmics, i després van arribar els campionats nacionals, d’on ja va fer el salt als campionats Internacionals.

Durant aquells anys la Janet va anar conquerint diferents campionats i subcampionats, tant a nivell provincial, com autonòmic, i estatal.  A nivell internacional, va arribar a estar entre les deu primeres posicions en diferents copes del món.

El seu millor resultat arribaria l’any 2001 quan va quedar en tercera posició en el campionat del món de Colorado al “Team Relay”.

Després arribarien el Jocs Olímpics d’Atenes 2004 pels quals es va classificar però que no va poder disputar per un positiu en un control previ a la competició. Citem textualment les paraules de la Janet: “Vist ara amb perspectiva, aquest episodi  va ser un greu error que ara no tornaria a cometre,  perquè ni tan sols estant a nivells tant alts d’exigència i dedicació absoluta a la competició, mai vaig  arribar a guanyar-m’hi la vida professionalment. Tot ho feia per la il·lusió de participar en uns jocs i suposo, per auto satisfer l´ego.  Va ser un gran error, però en aquell moment em va semblar que ho havia de fer per poder córrer en igualtat de condicions amb les rivals internacionals. Potser va ser una percepció errònia o potser no, però com dic, aquesta percepció tampoc és cap excusa, ja que sempre tens la opció de deixar de competir, que penso que és el que hauria d’haver fet”.

Malgrat aquest error, després de tanta dedicació i  passió per aquest esport, i l’acumulació de centenars d’hores de durs entrenaments,  van segellar una aliança que la uniria a les dues rodes fins a dia d’avui.

Després de la sanció va venir una greu lesió que la apartaria de les competicions. Però tot i així, seguiria rodant sense participar en curses, i combinant aquest esport amb d’altres com la natació, les sortides a muntanya o el ioga. Per la Janet, l’esport és la forma més eficaç per a carregar les piles i tirar endavant amb energia.

L’any 2012-13, descobreix una nova modalitat per gaudir sobre la btt, l’Enduro. Aquesta modalitat, tot i que també t’obliga a superar els desnivells positius per després afrontar la baixada, només es cronometra el descens, convertint-se en una disciplina molt tècnica, i on la Janet va poder aprofitar tot el bagatge de tants entrenaments al llarg de la seva carrera esportiva.

Ara, amb l’Enduro la Janet ha tornat al món de la competició, i amb la mateixa velocitat de vertigen que afronta les curses, han arribat els títols. En només dos anys, ha guanyat dues Copes Catalanes, ha quedat primera en dos Campionats de Catalunya, i el 2014 va guanyar també la cursa del Campionat d’Espanya.


Però més enllà de poder pujar als podis i guanyar títols, la Janet ens explica que el que verdaderament l’omple, i el millor trofeu que creu haver guanyat amb la pràctica d’aquest esport, és tenir un estil de vida saludable, conèixer i gaudir de l´entorn privilegiat i meravellós que ens envolta, i tenir un hobby que li ha permès omplir el temps lliure i mantenir forta l´auto estima. La Btt li ha facilitat descobrir nous indrets,  tenir una vida social activa i conèixer molta gent nova,  gent  que val molt  la pena i d’altra que no tant.

 

Per acabar la Janet ens deixa una reflexió sobre la taula;

L’alta competició o la simple dedicació obsessiva a practicar qualsevol esport   absorbeix altes dosis d’energia i temps, que no podem dedicar a altres coses, i per tant deixes de conèixer i de gaudir altres mons  que qui sap si haguessin  estat  millors o pitjors...

En cada etapa del teu camí, només tu pots decidir per quin corriol vols deixar-te anar.

 

Janet Puiggròs/Lluís Martí






Imprimeix

XII Gala de l'esport Palamosí 2016

el .


El passat divendres 17 de juny, el president Oriol Borràs acompanyat d'altres membres de la junta va assistir a la XII Gala de l'Esport Palamosí, que es va dur a terme al Teatre Municipal de La Gorga.




Podeu llegir la secció de la revista "Palamós Esportiu" referent al Club Alpí Palamós accedint a aquest enllaç al PDF o bé a través de les imatges que us deixem a continuació.