De l'Hospice de France a l'Hospital de Benasque passant pel Portillón de Benasque i pel Port de la Glère. Amb l'ascensió als cims de La Mina, Salvaguardia i Sacroux. Recorregut molt exigent d'uns 25kms, 2500m de desnivell+, 2500 de desnivell- i coberts en 12 hores.
Ruta circular transfronterera entre antics hospitals. El concepte d'hospice o hospital no s'entenia com el coneixem avui dia. Eren llocs d'acollida de gent de pas que transitava i mercadejava entre països. Se'ls oferia menjar, dormir i, fins i tot, poder guarir alguna petita afecció que poguessin patir.
L'Hospice de France(1385m) està situat a la regió d'Occitània, al Departament de l'Haute Garonne i dins la Comune de Luchon. S'hi accedeix en cotxe i ofereix menjar i estada. Cal recòrrer uns 10km des de Bagnères de Luchon per tal d'arribar-hi. Des d'aquest punt se'ns obre la Vall de la Pique amb el riu del mateix nom que neix en aquest indret. Cal superar un desnivell de 1000 metres per coronar el Port de Venasque(2444m). El camí puja fent llaçades fins assolir el refugi de Venasque(2250m) en 2 hores, Actualment està guardat i pot ser la base per fer moltes ascensions als cims propers. El trobem a tocar dels magnífics llacs del Boum du Port. Tot seguit seguim pujant i en 30 minuts arribem al Port de Venasque(2444m). És un pas estret entre muntanyes que fou dinamitat per facilitar la comunicació entre ambdós països. Se'ns obre tot el Massís de la Maladeta amb els cims més alts del Pirineu. Està custodiat per 2 muntanyes imponents: la Pica de la Mina(2706m) i el Salvaguardia(2738m). Cal tenir present que és molt més accessible des del sud, des de la vessant aragonesa. Primer optem per anar cap a l'est i enfilar-nos a la Pica de la Mina(2706m) en 2 hores de puja i baixa, Altre cop al Port, ara prenem direcció oest cap a la màxima alçada d'aquest sector, el Salvaguardia(2708m) en 1 hora. No presenta cap dificultat tècnica i disposa d'unes cadenes per assegurar algun tram de roca una mica exposat en cas de terreny mullat. Les vistes des d'ambdós cims són espectaculars: Al sud, a la banda aragonesa, la Forcanada, el Mulleres, l'Aneto, la Maladeta, els 3000 d'aquesta zona i l'Hospital de Benasque. Cap al nord, en territori francès, els llacs del Boum du Port, l'Hospice de France i Bagnères de Luchon. Cap a l'oest la Montangette amb el seu llac als peus, la Tuca de la Glère, el Sacroux i els Pics d'Estauàs.
Tornem per 3a vegada al Port de Venasque per tal de davallar en direccio sud-oest fins l'Hospital de Benasque(1785m) en 1 hora. Ara són les 14h i aprofitem per reposar forces i omplir la cantimplora. Ja des del cim del Salvaguardia els núvols han començat a pujar, i ens acompanyen durant la resta de la jornada. Ara ens toca canviar de sentit i remuntar en direcció nord cap al Port de la Glère. Creuem un bosc i el torrent provinent de l'Ibón de Gorgutes(2310m) que alimenta el riu Ésera, per un pont mig enfonsat. Després d'una hora de camí assolim aquest Ibón. En menys de 10 minuts ens plantem dalt del Port de la Glère(2367m). Els núvols baixos ens van tapant la visibilitat. Són les 15,45h i donat que el dia és llarg, malgrat la poca visió de l'entorn, i que encara tenim prou forces malgrat el desnivell acumulat, decidim pujar fins el Pic de Sacroux(2676m) situat a l'oest del Port. Tot i no veure gairebé ni el pluviòmetre del collet que el precedeix la decisió ha estat satisfactòria. El camí està molt ben senyalitzat amb fites de pedres i puntets de color blau. No es pot contemplar les vistes però ha valgut la pena.
De baixada al Port de la Glère comença un llarg descens fent ziga-zagues i seguint punts grocs per superar el Circ de la Glère i els seus salts d'aigua. Al cap d'una hora ens endinsem pel bosc en el conegut camí de l'Emperatrice, anomenat així en homenatge a Eugenia de Montijo esposa de Napoleó III. Esmerçem una altra horeta per acabar de completar el nostre itinerari, arribant 12 hores després a l'Hospice de France.